dimarts, 27 de març del 2018

De pedrasequers i de cargols

La jornada de dimarts passat, el dia que el cel va deixar anar tota la seva càrrega de fluid de la vida sobre l’escorça de la terra propera, els pedrasequers van romandre en el seu protector cau, a recer dels elements, secs i calentets. Ningú pot dubtar que els membres d'aquesta colla pertanyen a una espècie emparentada amb la dels cargols; aquests, només treuen a passejar el seu breu cos, carregat de banyes, quan la remor del cel s’asserena, fugint dels trons i llamps que podrien ser atrets per les seves llargues antenes. Aquí rau una de les limitades diferències entre les dues espècies descrites: les protuberàncies que guarneixen la seva clepsa. Els voluntariosos aixecadors de pedres no han estat dotats per la natura d'aquest vistós apèndix, tot i que, a mode d'escarni, pot ser atorgada la seva possessió en sentit figurat. Però això seria posar en qüestió l’honorabilitat de les seves abnegades parelles, fet que es troba tan lluny de les intencions d'aquest cronista, com el paradís on van a parar les ànimes d'aquests mol·luscs que, després de cinc o sis anys de veure ploure, abandonen la closca definitivament.

Avui, amb el cel seré i la vegetació esponeroses de rebre tanta vida líquida, s’ha reprès la reconstrucció de la barraca número 43 que, seguint amb el símil del paràgraf anterior, presentarà una certa similitud amb la closca dels gastròpodes, on l’antic pagès es refugiava quan plovia i s’ensenyava al món quan s’obria el cel.

En el post del passat dia 6 de març, el cronista feia barrinar el corcó del dubte sobre la suficiència de matèria primera per a l’objectiu proposat, és a dir: si n'hi hauria prou embalum de pedra per a portar a bon terme la reconstrucció (més apropiat aquí que “restauració”) de la barraca d'en Jaume Gual. Doncs ara el corcó ha fet niu i ja es prepara per a portar certeses on abans només regnaven els dubtes. Faltarà pedra! Sigui pel diàmetre de la construcció, que segurament excedeix el de la barraca original, o pel gruix de les parets que s’aixequen, el ritme al que s’engoleixen els rocs és trepidant. Però mentre en queden, l’obra segueix.

dimarts, 13 de març del 2018

Lírica lítica

Els juganers pedrasequers, delerosos de continuar remenant les pedres, han tornat al lloc dels fets, sota l’atenta mirada de les capçades d'un grapat de pins indiferents a la transcendental activitat que desenvolupen allà. Aquell pins no hi eren quan es va construir la barraca original, són nouvinguts a la terra que havia nodrit de vi el raïm assecat pel cuc assassí. Ara són testimonis dels esforços que fa la memòria per a travessar el temps i manifestar-se en forma de barraca, construcció que es torna a aixecar amb les mateixes pedres que conserven l’empremta de la mà d'aquell pagès carregat d'il·lusions etíliques.

D’aquell escampall de pedres, l’enginy corporatiu del grup erigirà un cenotafi en el cor del qual reposarà l’ombra d'un esperit lluitador, de la voluntat incombustible d'aquell que es premsava els ronyons amb quatre voltes de la faixa i feria la terra amb l’acer, aguantant la burilla de l'Ideales entre l’escorça resseca dels llavis muts.

Doncs això, que les pedres van pujant i la barraca número 43, o d'en Jaume Gual, pren forma a bon ritme.

dimarts, 6 de març del 2018

La barraca 43 ja s'aixeca

La treva que ha donat la meteorologia ha permès avançar en el muntatge del trencaclosques que és la barraca número 43. Les pedres no eren xopes i l’astre rei ha escampat les seves càlides onades sobre les espatlles dels soferts pedrasequers.

Després d'esporgar uns pins, que projectaven les seves branques de forma amenaçadora, s’ha escomès la tasca de preparar els fonaments de la part davantera de la construcció, allà on es pensa que el terra va cedir provocant les esquerdes origen de l’esfondrament parcial de la barraca.

Un cop consolidats el fonaments, ja es pot construir a sobre amb més seguretat i garantia de perdurabilitat un període més llarg. Tampoc concretarem no fos cas que es falli la punteria. Doncs allà es pot veure com comencen a pujar el dos muntants de la porta, que hauran d'aguantar la corresponent llinda. Es preveu que l’obra s’engolirà uns quants dies i una bona quantitat de pedra, de la que algú, “sotto voce”, ha dit que no en faltarà. El cronista no s’ho creu fins que no ho vegi amb els seus propis ulls, faltaria més! Això aniria en contra de una de les característiques fonamental del grup: la inveterada escassedat de pedra en les seves intervencions. El temps ho dirà.

Finalment, s'ha fet públic el lloc on anirà ubicada la nova barraca per encàrrec que construirà la tropa pedrasequera. L’Ajuntament de Castellar del Vallès els ha plantejat el repte de fer-ne una, totalment de trinca, en la rotonda on conflueixen la Ronda de Llevant amb la Ronda de la Tramuntana, però no començaran les obres fins al mes de maig, tot i que ja s'ha treballat en la definició del projecte.